Deu ditets és un llibre per als més petits, quan els dits tenen interès i els peus són tan estranyament a prop dels ulls. Llibre gran, per mirar junts, amb fons blancs i les inconfusibles il·lustracions vives i suaus d’Helen Oxembury, com tota una garantia de professionalitat i èxit assegurat. El text a llegir en veu alta és en rodolins, i cal destacar la musicalitat del text original, que comença pel títol de Ten Little Fingers And Ten Little Toes, així com la bona feina feta amb la traducció. El llibre discorre per seqüències que expliquen sempre dos naixements “Vet aquí un bebè / que va néixer en un poble llunyà / i una altre bebè que va néixer l’endemà” i la constatació, segur que corejada pels oients, que tots dos bebès tenen deu ditets a les mans i als peus. Fins que la seqüència final se centra en el bebè lector, qui a més dels deu ditets de mans i peus, té tres petonets a la punta del nas. Ritme, cadència, anticipació i participació en un llibre molt oral. Humor, varietat i bellesa en un llibre molt visual, en què els nadons contemplats es fan propers de tan juganers, curiosos i trempats. La dedicatòria de la il·lustradora a l’inic del llibre avisa que és “per a tots els bebès del món”. I és així, perquè els nadons són de tota mena de races i contextos. Tots igualment riallers i amics. Tots amb deu ditets.

Teresa Colomer