Hem triat el recull de relats juvenils Dolor de rosa per afegir-nos a la felicitació una de les figures indiscutibles de la modernització de la literatura infantil i juvenil, Pep Albanell, a qui s’ha lliurat el “Premi Trajectòria” durant la celebració Setmana del Llibre en català a Barcelona. L’escriptor Josep Albanell ha utilitzat el seu nom per a escriure obres juvenils, però per als més petits, és conegut pel seu pseudònim: Joles Sennell (contracció del seu nom i del seu amic mestre Carles Senpau).

Dolor de rosa consta d’un recull de contes, dividit en dues parts, en què la segona se centra en la temàtica amorosa, en aquest “dolor de rosa” que hom sent a dins quan s’enamora. Narradors adults i en primera persona, una fórmula estimada per l’autor, ens expliquen situacions absurdes i plenes de comicitat, en les que l’acceptació de l’insòlit vol aprofundir en la comprensió dels sentiments i la vida des de noves perspectives, més enllà del que una literatura realista dels fets podria aconseguir. Així, la primera part es tanca amb un conte que hem utilitzat moltes vegades per exemplificar el canvi literari produït durant la dècada dels 70s i 80s. En ell, la “senyora realitat” s’adreça a l’autor per retreure-li la fantasia dels seus llibres i exigir-li que digui la veritat als infants, és a dir, que els parli de la “realitat”. Però l’autor-personatge comença a pastar els trossos de realitat que li han caigut al damunt amb el suc de la fantasia. I de l’alicorn que en surt (una al.lusió a la seva obra La guia fantàstica) en fa un regal per a uns nens que passaven per allà. Tot una declaració programàtica feta a l’any 1984, quan Dolor de rosa va aparèixer a la desapareguda editorial La Magrana.

La llarga trajectòria de Pep Albanell ha estat descrita a bastament. S’ha assenyalat la seva capacitat d’innovar la literatura per a infants i joves en l’onada de l’anomenat “realisme màgic”, en el mateix moment en què ho feien altres autors, tant d’aquí, com Miquel Obiols, com de fora, com Michael Ende. S’ha destacat la seva excel.lent barreja, sempre poètica, tendre i humorística, de realitat i fantasia, la nova manera d’adreçar-se als infants amb respecte, exigència i complicitat, la nararció amarada d’una ironia literària deutora de grans autors com Pere Calders, així com el fet de mantenir una de les escriptures més acolorides i imaginatives del nostre panorama editorial,

Podem aprofitar aquest moment per recuperar per a la lectura, aquest i altres títols de l’autor. Per als més petits, recomanem la reedició al 2013 amb noves il.lustracions de la pacifista Història d’una bala, a la sèrie blanca del “Vaixell de vapor” de l’editorial Cruïlla; per als mitjans el clàssic La guia fantàstica que donà el tret de sortida del cavi al 1979, ara a Animallibres; i per als adolescents, Zoa, editada a Barcanova al 1991 i que es troba en castellà a Anaya amb el títol de Zoa, una misteriosa historia de amor. I podeu també veure o recuperar entrevistes amb Pep Albanell que es troben fàcilment aquests dies a a xarxa.

Teresa Colomer