El conill de peluix és un llibre il.lustrat amb una història de joguines i fades de regust antic. I és normal que ho sigui perquè la versió que ens arriba del Japó es basa en un conte que Margery Williams va escriure al 1922 als Estats Units. Per celebrar les festes resulta d’allò més adequat regalar aquest llibre que comença justament amb el regal nadalenc d’un conill de peluix i manté l’essència màgica i transformadora dels contes de nadal. La història de l’amistat entre el nen propietari i el conill reprodueix l’experiència infantil dels ninots estimats i coincideix a les llibreries amb el conte La muñeca olvidada d’Elena Ferrante, també recomanat aquí. Tot i que narrat igualment des del punt de vista de la joguina, en canvi aquí el centre de la història rau en l’atribució del grau de realitat a les joguines, en la perplexitat del conill sobre la seva condició. La resposta, com avança el cavall de cartró al conill, és que “real” vol dir una cosa que els passa a les joguines quan un infant les estima durant molt de temps. I quan el cicle de vida compartida s’acaba, sabrem aquí que actua la fada de les habitacions dels nens, qui es dedica a recollir-les i emportar-se-les per tornar-les veritablement “reals”, per a consol del lector.
Un relat consistent, amb unes magnífiques il.lustracions d’estil realista que evoquen, en total consonància, els contes de fa cent anys, un conte amarat de fantasia i tendresa, que descriu tot allò de misteriós que esdevé a les cambres infantils en el temps sempre present de les joguines sota els llençols.

Teresa Colomer