El letrero secreto de Rosie continua la tasca empresa per l’editorial Kalandraka de publicar les obres de l’afamat autor Maurice Sendak i s’espera que es publiqui aviat en català. Mentre ho esperem, no ens hem pogut estar d’incloure en les nostres recomanacions aquest títol, publicat al 1960 i editat a Espanya per Alfaguara al 1984. I és que hem pogut tornar a llegir el rètol de la porta de la Rosie que ens diu que si volem saber un secret, piquem a la porta tres vegades. No hi ha lector que pugui resistir-s’hi, és clar. És així com entrem en la vida d’uns nens del barri de Brooklyn que busquen d’entretenir-se. Sendak ha explicat que tot ve de l’observació real del seu carrer, de veure com jugaven els nens i d’una nena que li cridava especialment l’atenció. La Rosie és qui mana al grup, qui té la força imaginativa per empescar-se els diversos jocs que omplen les seves tardes, des de la declaració inicial que ella no és la Rosie, sinó Alinda, una bella cantant. Les seves transformacions successives donaran lloc a un espectacle musical, a l’espera de l’home màgic que ha de trobar Alinda, ara una nena perduda, la conversió de tots plegats en petards vermells i platejats o la de Rosie en un gat que dorm ja en la intimitat de casa seva.

El joc de ser un altre, la fe i el lliurament dels infants al misteri o el rerefons d’un món maternal que els protegeix i alhora els impulsa cap enfora construeixen el món secret que hem obert amb el títol. La perfecció amb què els dibuixos i la narració de Sendak capten l’atmosfera dels jocs d’infantesa és tan captivadora, com ho és la seva subtil plasmació de les emocions i sentiments humans que els nens experimenten i aprenen a governar. Hi trobem el poder i l’arbitrarietat del seu exercici per part de la Rosie, però també el fracàs estremidor i la necessitat de comptar amb els altres; l’alegria esbojarrada, la lògica juganera dels diàlegs i la constància del joc, però també la variabilitat i la dispersió pròpia dels nens i dels grups. Una immersió en el funcionament de les regles infantils tan divertit, com reconfortant, tan increïblement cert com ho demostrarà la identificació dels petits i el record dels adults quan el llegeixin.

Teresa Colomer