El libro de las camas és un dels llibres que la poeta Sílvia Plath va escriure per a infants en els anys seixanta, a l’època del seu matrimoni amb el també poeta Ted Hughes. Com ens diu la solapa, l’autora va explicar que “d’una llarga llista de llits massa estrambòtics, enginyosos i abstractes, en vaig escollir deu, vaig començar a escriure i ja no vaig poder parar“. El resultat és aquest catàleg de llits fantàstics descrits en vers. I és que, com diu la traducció castellana de Marcial Souto:

¿Para qué solo una Camita
acogedora y abrigada
donde pasar la noche
con la luz apagada?

Cap lector pot dubtar ni un segon que és molt més divertit llençar-se de cap en aquesta explosiva disbauxa de llits-elefant, llits-tanc, llits de butxaca, llits per a climes glacials o llits per a ornitòlegs. D’altra banda, el millor que li podia passar en aquest llibre, juganer des de la mateixa tipografia del títol, és tenir les seves pàgines literalment envaïdes per les característiques il·lustracions de Quentin Blake, sempre a punt per a la creació més esbojarrada i expressiva. De fet el llibre de Plath va resultar massa avançat al seu moment i es va passar una dècada tancat al calaix fins que va ser publicat a la Gran Bretanya, massa tard perquè la tràgica mort de l’autora als trenta anys li permetés veure’l imprès. A Espanya va ser publicat per Espasa Calpe al 1989 i ara retorna en una nova traducció i bona edició d’El Zorro Rojo. Un llibre per riure plegats i que dóna l’entrada per inventar nous llits i descriure’ls en nous versos rialllers.

Teresa Colomer