El llibre de l’ós de Kate Banks és un llibre per anar a dormir. Aquest és un moment especial del dia que sembla molt estimat per una autora que ja ens havia ofert l’admirada passejada nocturna de la lluna a Si la lluna pogués enraonar o Tanca els ulls, tots títols il.lustrats per Georg Hallensleben (i tots també publicats per l’editorial Joventut). Estem contents de retrobar aquí el mateix encant de les grans il.lustracions a doble pàgina de Hallensleben, una paleta de colors i traç ben característica, i un to tranquil, suau i lluminós de tot l’àlbum, que impregna d’optimisme el temps del repòs.
Però la gràcia especial d’El llibre de l’ós és la de fusió de diferents lectures. De fet, el títol del llibre és el del conte que miren junts una mare i el seu fill abans de anar al llit, un conte que explica el procés de dormir i despertar-se d’un ós que hiberna. Quan nosaltres llegim aquest llibre, el narrador ens superposa a la situació dels personatges, de manera que, com a lectors, passem els fulls alhora que ho fan ells, sovint veiem el mateix que contemplen el nen i la mare i els comentaris que llegim podrien ser els nostres. El text reflecteix perfectament la manera de mirar junts un llibre. Hi surten totes aquelles formes de recepció més usual: els jocs de la mare i el nen assenyalant els colors o els animals amagats, la lectura ocasional de les belles frases del conte per part de la mare, l’evocació de la pròpia experiència del nen a partir d’allò que passa al conte o les interaccions i anticipacions d’un i altre personatge. Si el mirem abans de dormir, la nostra situació, la dels personatges i la del son hivernal de l’ós ens submergiran en un túnel de miralls juganers i tranquils que ens aniran portant al son amb un somriure. I potser també ens ajudaran, de pas, a modelar una bona manera de llegir un llibre amb un infant, de manera que pot ser un bon llibre a comentar amb pares i futurs docents.

Teresa Colomer