El peatge màgic també recupera la producció dels anys seixanta, ara en català, per celebrar els 50 anys d’una obra que ha esdevingut un clàssic nordamericà. Maurice Sendak, que va publicar el seu famós Allà on viuen els monstres al 1963, en diu: “Es va publicar a Nova York el 1961, en aquella època daurada de l’edició del llibre infantil als Estats Units, quan una colla d’afortunats –Norton, Jules, jo mateix i molts d’altres- ens vam embarcar en una aventura editorial, plena de riscos però també de gresca. (…) una ventrada de cries de balena felices que agitàvem les aletes ufanoses per nedar sempre més cap al fons de la recerca d’or. I El peatge màgic és or pur.”
El protagonista és un nen que s’avorreix mortalment i no troba ni la solta ni la volta de les coses. Un dia apareix un paquet misteriós amb una joguina ben estranya: una cabina de peatge a través de la qual entrarà en un món fantàstic on caldrà buscar unes princeses desterrades -justament, la Solta i la Volta- perquè tot recuperi el seu sentit. Dedicat a recuperar les ments mandroses, ple de jocs lingüístics i matemàtics, d’enginy i fantasia de la més pura tradició britànica, Maurice Sendak conclou que, en els anys transcorreguts, “els monstres al.legòrics de Juster han esdevinguts massa reals. Els dimonis d’Ignorància, La Vulgar Exageració (“les dents corcades de la qual només li servien per destrossar la veritat”) i l’esparracada Excusa Pobra són a dins de les muralles del Regne de Saviesa, mentre que les Gòrgones del Fat i de la Malícia, el Set-ciències Dominant i, sobretot, els Tres dimonis del Consens ja ocupen càrrecs importants al món.” Un llibre deliciós i exigent per espavilar infants i fruir amb ells d’un insòlit viatge d’especial importància.

Teresa Colomer