A l’imaginari col·lectiu, els trols són uns horribles i malignes éssers màgics que viuen en els freds boscos del nord d’Europa. A les històries del folclor escandinau però, no sempre són tan malignes ni horripilants… La finlandesa Tove Jansson va optar per aquesta segona opció i, a partir del 1945, va començar a escriure i il·lustrar les històries sobre una família de trols ben poc monstruosos, que es farien famosos arreu del món. De formes arrodonides, blancs i suaus, els Mumin són uns trols bondadosos i educats que conviuen amb molts altres éssers màgics a la vall Mumin. Al llarg de diferents títols, els petits lectors van coneixent la vall, els membres de la família Mumin i els altres habitants a través de tot una sèrie d’aventures on la vida quotidiana es barreja amb la fantasia. L’humor blanc condimenta unes històries en què l’amistat i la família apareixen com els temes més rellevants.

En la celebració del centenari de Jansson, Coco Books, que des de fa un temps està recuperant l’obra de l’autora, publica per primer cop en català un dels títols més originals de la saga. El petit trol Mumin, la Mymlan i la petita My va aparéixer per primera vegada al 1952 i el seu disseny l’apropa a les experimentacions formals que d’altres autors com Newell o Munari dedicaven al públic infantil. Aquí, els jocs amb la tipografia, els forats a les pàgines i l’ús de colors plans, vius i molt canviants ajuden a construir el sentit i el ritme de la narració, alhora que guien la mirada i orienten l’atenció del lector. Al llarg de la història, seguim les peripècies del petit Mumin i de la Mymlan, que recerquen, desesperats, l’entremaliada My per totes les bandes de la vall. Com ells, travessem les pàgines preguntant-nos constantment què passarà, i coneixem a Gafses, Filifonques, Homes Llençols i d’altres éssers fantàstics d’aquest univers. Tot i que no és el primer títol de la saga, El petit trol Mumin, la Mymlan i la petita My pot funcionar com a presentació d’aquest món de ficció que s’ha guanyat un lloc entre els clàssics de la literatura infantil.

Brenda Bellorín