El vell al pont és un relat de només quatre pàgines. L’escriptor nord-americà Ernest Hemingway el va escriure al 1937, mentre feia de periodista a la guerra civil espanyola. Però no el va enviar com una crònica per al seu diari, sinó que l’elaborà com un relat, el va enviar per cable des de Barcelona a l’abril de 1938 i va ser publicat el mateix any a Ken Magazine. Un relat breu, colpidor en la seva quotidianitat bèl.lica, i que avui pren noves dimensions davant del drama dels refugiats. Perquè el vell aturat davant del pont, esgotat, desorientat, que pateix pels animals que ha hagut d’abandonar i que el lector sap indefens davant de l’imminent atac franquista és sens dubte una imatge representativa de qualsevol refugiat de qualsevol guerra. A l’indiscutible domini de la precisió del relat de Hemingway s’afegeixen aquí 14 imatges excel.lents, a pàgina i doble pàgina, del reconegut il.lustrador Pere Ginard; 14 imatges que són, de fet, la part més extensa del llibre i que transcorren davant dels nostres ulls com un llarg ressò de la potència del text. Tal com ens diu Ginard a la informació de les solapes, s’ha inspirat en el fotomuntatges de John Heartfield, el cartellisme de l’època i les fotos de guerra de Gerda Taro i Robert Capa, amb una aplicació de color que remet al pintor Antonio López “un color que fos capaç de suggerir tant les textures com la tragèdia”. La bona edició del llibre es completa amb un epíleg que en situa breument els fets, a càrrec de l’historiador Ian Gibson, especialista en el tema, i es tanca amb una cronologia de la guerra civil espanyola. Les solapes es dediquen respectivament a l’autor del text i de les imatges. El resultat de tants noms de primera línia reunits per aquesta bona editorial és una obra memorable. Libros del Zorro Rojo va escollir precisament aquest llibre d’entre els del seu catàleg per a la seva presentació al Simposi “10 anys de LIJ” organitzat fa poc per GRETEL. Regaleu-lo a tots els adolescents i deseu-lo amb cura a la vostra pròpia prestatgeria.

Teresa Colomer