Tornar

Emili

Ungerer, Tomi

Traductors:

Carlos Mayor

Editorial: Kalandraka
Any: 2016
ISBN: 9788484642480
Edat: (0-6)

Tot i que en els nostres recomanats procurem no repetir gaire els autors, no ens podem estar de recomanar un nou àlbum de Tomi Ungerer, Emili, que acaba d’aparèixer en català, castellà i en les versions gallega i portuguesa, en la recuperació que fa Kalandraka dels llibres d’aquests autor i que tant és d’agrair. El llibre s’inscriu en la sèrie sobre animals que Ungerer va fer entre finals dels anys cinquanta i mitjans del seixanta del segle passat. Es tracta d’animals ben insòlits, llavors, com a protagonistes dels llibres per a infants: la cangur Adelaida (1958), la boa constrictor Críctor (1959), el pop Emili (1960), el rat-penat Rufus (1961) o el voltor Orlando (1966)
Com tots aquests àlbums, Emili és amarat d’humor des del mateix moment de la tria inicial d’un animal amb tan poca tradició de relació amb els humans, fet de què deriva la gràcia de la descripció de la seva integració, podem dir que impertèrrita, en aquest món. L’Emili és potent i espavilat: després de salvar dels taurons a qui serà el seu amic humà, accepta la seva hospitalitat i busca ocupacions positives i que se li escaiguin, com la de socorrista de platja, la d’ensenya a nedar els infants o la d’ajuda a capturar contrabandistes; però també sap acomodar-se a les normes del món humà en els seus vessants més culturals –i apropiats per a un pop de tants braços-, com tocar el piano o altres instruments. Finalment, en un desenllaç de tanta naturalitat com tota la resta del relat, decideix retornar al seu enyorat món marítim i seguir el seu propi camí. Però l’amistat compta, així que el seu amic humà sempre podrà anar a jugar escacs amb ell vestit de bus.
La il.lustració és essencial per a l’obra. Predominen els grans blancs de les pàgines, mentre que l’ús dels colors es limita al verd, vermell i negre en els dibuixos. No cal dir que compta amb l’habilitat característica d’Ungerer per a l’expressivitat i el detall humorístic intel.ligent, en aquest cas, amb una explotació deliberada de l’anatomia del pop, per exemple amb el joc de transformacions de l’Emili –un cotxe, un ocell, un unicorn, etc.- que causa l’admiració del públic de la platja (com fa també l’autor en altres àlbums de la sèrie, per exemple, en les formes adoptades per la serp Críctor per a representar lletres i altres formes)
Ens trobem amb un relat senzill i tranquil, fins i tot un punt distant com és habitual en Ungerer, però amb una inoculació constant de dosis d’aventura i humor per donar-li interès. La història és cohesionada globalment, però disgregada en escenes i multiplicitat de detalls que permeten als infants entretenir-s’hi a retalls. Se sosté sobre una idea ferma de civilització i convivència, però es remarca la importància de l’individu en la seva identitat, valor i capacitat de decisió. Una tensió i una consistència ideològica que no sembla buscada ni dirigida a adoctrinar, sinó fruït d’entendre els infants com a persones amb qui passar-s’ho bé compartint un llibre. Per exemple, tot imaginant les possibilitats d’un pop en el món dels humans.

Teresa Colomer