Els fantasmes no truquen a la porta és un conte sobre la gelosia i l’amistat protagonitzat per animals. I ja que sembla gairebé impossible trobar llibres que no es proposin deliberadament donar un ensenyament moral als infants, val més que, com en aquest cas, ho facin sense perdre la gràcia de la història que expliquen. En això la divertida història de la gelosia de la marmota treu un excel.lent. La marmota és la gran amiga de l’ós, però aquest ha convidat a jugar un ànec, de manera que la marmota intentarà barrar el pas al nouvingut través d’una trama molt ben teixida, amb troballes d’humor intel.ligent en la cadena de fets i la lògica dels diàlegs, així com amb unes il.lustracions realment expressives. Els sentiments de la marmota són descrits amb comprensió i la lent de l’humor els dóna el punt ridícul just perquè el lector els identifiqui “per damunt” del personatge. El fet que la marmota es reconciliï amb la invasió d’amics en fer-se protagonista, tot explicant les seves estratagemes sobre la invasió de fantasmes, és una bona resolució del conflicte de sentiments plantejats. Tot el conte destil.la bon humor a raig i és una invitació segura a passar-s’ho bé. I naturalment, allà on al començament dos es petaven de riure -la marmota i l’ós-, ara s’hi recargolen tres, perquè admetre l’ànec només fa que augmentar les possibilitats de ser ben feliç al món.

Teresa Colomer