He viscut tan poc! Diari d’Eva Heyman ens porta inevitablement a recordar Anna Frank, ja que tenim aquí el diari real d’una altra nena jueva que també inicia justament el seu diari el dia en què compleix 13 anys enmig de la segona guerra mundial. Ens situem ara, però, en una ciutat hongaresa, de territori fluctuant amb Romania, i en dates ja properes al final de la guerra, al febrer de 1944. El diari dura tres mesos. Quan comença, el lector ha d’esforçar-se una mica a situar els fets, ja que la nena escriu per a ella mateixa i pot despistar el fet que parli de la mare pel nom de pila o al.ludeixi amb naturalitat a alguns fets d’història política. Però de seguida connectem amb la vitalitat alegre d’una noieta benestant, que viu a casa els avis des del divorci dels pares. No podem dir sinó que és enlluernadora la simplicitat amb què els tres mesos del diari ens fan lliscar per les escales cap a l’infern sense perdre de vista la innocència i les ganes de viure de l’adolescent que acabarà a la càmera de gas d’Auschwitz un mes més tard d’haver d’abandó obligatori del seu diari. Un relat curt i efectiu. Una manera directa d’injectar-se en vena l’empatia i compressió d’uns fets terribles. Una condensació immillorable de les lleis i normes que avancen com un engranatge ben dissenyat per anul.lar la consciència de la humanitat d’un sector social. Un relat tan perfecte que no és estrany que s’hagi arribat a dubtar si no ha estat retocat pels adults que el rebem i publiquen. Tant li fa. La minyona ària que l’amaga o la mare jueva que se salva, el rep i publica no han pogut canviar la inseparable barreja de quotidianitat adolescent i avenç del mal. Un diari fàcil de llegir, sense cap delectació en l’horror i una lliçó completa sobre la deliberada destrucció de l’altre que va suposar l’holocaust. Una lectura per repartir immediatament a tots els adolescents del nostre voltant i que impactarà igualment als adults. L’obra es completa amb un pròleg de Vicenç Villatoro i un molt bon epíleg de Mihály Dés, amb informacions complementàries sobre la família, la guerra i els mèrits del relat. Us el recomanem, encara ben trasbalsats i admirats per la seva lectura…

Teresa Colomer