Imagina és una història sense text, un àlbum d’il·lustracions esplèndides, amb reminiscències clàssiques i exòtiques, per mirar i remirar molta estona. Però que, d’altra banda, no es limita a llençar-nos a la meravella de les seves pàgines, sinó que té la gràcia de teixir una història mirall delicada i consistent.
La tira de la coberta ja ens avisa que “els millors viatges són els que es fan amb la imaginació. I és el que fa la nena protagonista de la història per solucionar el seu avorriment quotidià. En un recurs del tot clàssic, s’esmunyirà per una porteta fantàstica que dóna a un món extraordinari. La porta l’ha dibuixada ella mateixa a la paret amb el seu guix vermell, un guix que té la propietat que les coses que dibuixa cobrin vida, un recurs també força explotat, com a Otto és un rinoceront, per exemple. Un patinet, un estel i una pilota vermelles quedaran abandonades al marronós món familiar, mentre que el guix dibuixarà la barca, el globus aerostàtic i la catifa -sempre vermells i destacats a la pàgina- que permetran viatjar per mons sorprenents. Ara bé, resulta que hi ha algú més volant per allà: un vistós ocell lila que fusiona la seva història amb la coratjosa aventura de la nena fins que tots dos escapen dels perills tornant al món “real”. Per fer-ho bé caldrà travessar de nou una porteta, però ara aquesta pertany a l’entrada màgica de l’ocell, i és clar, és de color lila. Quan emergeixen al carrer de la seva ciutat, l’ocell retroba amb alegria el seu amo i la nena fa un nou amic: un nen amb un guix lila a la mà. Gairebé podem sentir el “clic” de la història que es tanca… però segur la imaginació del lector buscarà una porteta. No ens estranya que hagi obtingut el Premi al millor llibre il·lustrat infantil de The New York Times.

Teresa Colomer