La historia de Gilgamesh permet acostar els nois i noies al primer text de la història literària de la humanitat, una història provinent de fa més de 4.000 anys, difosa i transmesa per via oral durant mil·lennis. Fa referència a un rei sumeri de la ciutat d’Uruk, a l’Irak actual, i la seva història, un poema èpic conegut com L’epopeia de Guilgameix, es conserva en escriptura cuneïforme en una dotzena de tauletes d’argila assíries, de cap a l’any 650 aC. Allà apareixen ja episodis com el diluvi i altres trets que retrobarem a la Biblia, l’Odissea o la mitologia hindú. Bons motius, doncs, per despertar la curiositat dels lectors. La versió que recomanem forma part d’una col·lecció italiana feta a base d’encàrrecs a grans autors perquè narrin obres del gran patrimoni de la humanitat, autors com Andrea Camillieri, Stefano Benni o Umberto Ecco i obres com Antígona, Cyrano de Bergerac o Crim i càstig. En aquest cas, l’autora forma part de la llista del New Yorker dels vint millors escriptors de menys de 40 anys als Estats Units i les seves obres han estat traduïdes a més de 20 llengües. Prescindint ara del debat sobre la conveniència d’aquesta iniciativa, en el cas de Guilgameix és evident l’oportunitat de donar a conèixer el to i argument d’aquest text inicial de la literatura a uns lectors que n’estarien totalment apartats, probablement per sempre. La il·lustració, la maquetació, fins i tot la tria del paper, ens parlen d’un projecte curós que val la pena conèixer i utilitzar en la nostra tasca de mediació amb les noves generacions.

Teresa Colomer