La mona de l’assassí és una novel·la d’aventures de la prestatgeria de Verne o Stevenson. Llarga (600 pàgines) i de fet tranquil·la, on importa més la intriga, els esdeveniments que es creuen i les estratègies dels personatges que no pas les accions trepidants o les lluites aferrissades. Però el lector no voldrà deixar de saber com lliguen tots aquests fets misteriosos i com se’n sortiran els personatges de tantes peripècies ben travades en una història que es desenvolupa al mar, a la Lisboa del port i l’Alfama o a l’escenari exòtic de la Índia dels marahàs.

Té la gràcia d’estar explicada i escrita per una goril·la ben humana, la Sally Jones, un personatge que es fa molt proper i que sens dubte continuarà les seves històries en nous llibres. De fet ja en ve d’un: un àlbum il·lustrat, La Leyenda de Sally Jones, editat per Sushi Books, en què s’expliquen els seus primers anys de vida fins que s’associa al capità de vaixell Henry Koskhela en una història d’amistat indestructible. La goril·la no només domina el llenguatge humà, tot i que no parli, sinó que és una experta mecànica. Si això és ben versemblant a l’aventura, no deixa de ser una mica estrany el poc efecte que causa en els humans, que ho accepten simplement amb una certa estranyesa i tampoc s’exploten gaire els trets propis d’un goril·la, com la seva força, mobilitat o capacitat de terroritzar, tot i que cal admetre que aquest gairebé excés d’humanització no treu cap interès a l’obra.

El llibre va acompanyat de mapes i d’algunes il·lustracions amb un aire apropiat de gravats antics. Contribueixen a immergir-nos en una aventura de factura clàssica, però també original en la seva perspectiva, així com moderna en el to narratiu, el protagonisme femení o els temes al·ludits, com el maltractament i la lluita pel poder. Una bona història ben narrada que ens arriba també dels països nòrdics, un fet que comença a ser ben habitual, que forma part de la bona col·lecció que està formant l’editorial Viena a “El jardí secret” i que ha obtingut ja diversos premis, com el del Consell Nòrdic de LIJ 2015.

Teresa Colomer