Henson, Heart
La senyora dels llibres ja porta un cert temps a les nostres llibreries. Però encara que no sigui una estricta novetat, hem volgut recomanar-lo per afegir-nos a la celebració catalana del 2015 com a “Any de les biblioteques”. Perquè el llibre parla d’una història real, la de les “bibliotecàries a cavall” de la serralada dels Apalatxes a Kentucky als anys trenta del segle passat, com a part del programa endegat pel president Roosvelt als Estats Units en l’època de la depressió. Però el que explica no és gens diferent de les experiències de “biblioburro” o “bibliobarca” que hem conegut a Llatinoamèrica. Ni dels bibliobusos que van començar la seva tasca a casa nostra, abans i durant la guerra civil, quan van començar a sortir les primeres promocions de l’Escola de Bibliotecàries, fundada per la Mancomunitat catalana en una iniciativa d’avançada modernitat ara fa just cent anys.
La història està explicada en primera persona per un nen de pagès que contempla astorat la insistència quinzenal amb què la senyora dels llibres els en porta fins a la casa, faci fred, plogui o nevi. Així que la reticència del noiet davant de l’afició lectora de la germana deixa pas a la curiositat sobre el que poden tenir de valuós aquells llibres que mereixen tant d’esforç. Es tracta d’un relat ben escrit, senzill i bonic, com també són boniques les il·lustracions que l’acompanyen. Però la seva gràcia principal és que, sent un homenatge deliberat, no transmet l’embafadora sensació d’una lliçó moral. Ben al contrari, la seva simplicitat traspua autenticitat i la parquedat expressiva dels personatges ens permeten viure amb emoció i eficàcia la tasca de difusió que han portat a terme aquestes professionals entusiastes de la cultura.
Teresa Colomer