Letras robadas és un llibre pensat inicialment per no tenir text, fet perquè l’atenta contemplació de les imatges –què mira aquesta nena que sembla despistada a cada parada del mercat? No apareixen ratolins atrafegats a cada pàgina? No falten lletres als rètols de les botigues?– oferís al lector la història només endevinada pels ulls de la protagonista infantil. I val a dir que les il.lustracions són tan atractives, juguen tan bé amb els fons clars i les notes de color pastel, estan tan plenes de detalls, humor i suggeriment que gairebé ens fa pensar que potser sí que n’hi havia prou. Però Daniel Goldin, l’exigent editor del Fondo de Cultura Económica durant molts anys, i fins fa poc d’Océano Travesía, va involucrar en el projecte Triunfo Arciniegas, un dels autors colombians més cèlebre i celebrat pels infants. I Triunfo explica al seu blog:

No podía repetir en palabras las imágenes: necesitaba una historia paralela e implícita. Entonces pensé en la profesora de la niña y su vida escolar: un mundo que la niña podía llevar en su cabeza mientras acompañaba a su madre en el mercado. Ese rasgo ya empezaba a definir al personaje. Se precisaba de una enamorada de las letras, de una lectora, de una persona imaginativa. Algo rara, por supuesto. Clara. De ahí vino el nombre. “Soy Clara y dicen que soy rara…” De esta frase surgió el tono.

I sens dubte el llibre va agafar una altra empenta. La nena de les imatges tenia una personalitat, la seva pròpia història, el seu fantasiejar mentre acompanya la mare, es feia present i confluent amb la dels ratolins. Una perspectiva infantil sobre la meravella i l’alegria del descobriment del món i del saber, dues trames juganeres, un text literari tan divertit com elaborat, un joc amb les lletres pròxim als primers lector… tot un encert*
(Podeu veure aquí l’entrada de Triunfo Arciniegas a la nostra secció “narradors”)

Teresa Colomer