L’home dels records és el primer volum de la saga de quatre títols que la famosa autora nordamericana lois Lowry va començar a publicar al 1993 i que va obtenir el premiNewberry Medal. Arriba en català, després que ser traduïda i publciada en castellà des de fa uns anys, després del seu pas al cinema i després que els webs personals dels recomanadors adolescents l’hagin convertit en un dels títols de què tots han parlat i discutit amb entusiasme.
Ens trobem davant d’una obra de ciència ficció, en el seu vessant d’especulació moral sobre el tipus de societat en què és millor viure, un món de ficció en la línia de la trilogia de Los guardianes de John Cristopher, per exemple. Es tracta d’una societat que ha optat per la igualtat de tothom i per la manca de dolor i conflicte. La química i la manca de sentiments profunds en són el seu lema. Tot està perfectament organitzat i dirigit. Fins i tot han descobert que els cal preservar una memòria del real per poder resoldre les situacions inesperades, així que existeix el càrrec de “receptor dels records” per concentrar en una sola persona les possibilitats de plaer i dolor que configuren la humanitat. El protagonista, un nen de dotze anys, és escollit per ser el successor del vell que ara ostenta el càrrec. Però tastar la llibertat és una esquerda que pot fer esclatar la bombolla en què viuen.
Una obra molt ben narrada, amb un ritme adequat, un món de ficció en què s’immergeix el lector que va descobrint el seu funcionament mica en mica i que, tal com ho fa el protagonista, és abocat a la reflexió sobre els límits cruels de la manca d’humanitat real d’aquesta opció. Sens dubte abunden en el nostre panorama editorial moltes sagues d’aventures salvadores respecte de societats dictatorials, però sovint es tracta més aviat del marc ficcional d’una acció trepidant de lluita i supervivència, que no pas del centre reflexiu sobre allò que ens fa humans. Així que aquí tenim una bona opció per fer una entrada sense “efectes especials” en aquest gènere, per conèixer un món que trobem proper i llunyà alhora, per quedar enganxat des de la primera pàgina en alguna cosa més que un argument iniciàtic ple d’herois escollits o éssers fantàstics. Tan simple com inquietant.

Teresa Colomer