A la portada del Concert de piano veiem una nena satisfeta, que potser ha acabat el seu concert, en un escenari de cortines tan vermelles com el seu vestit. Però a la contraportada és una rateta qui saluda després de l’actuació. Vet aquí les dues cares d’aquesta història que explica la por de la Momo davant del seu primer concert de piano i la seva fuga imaginativa cap a un món de ratolins on una ratolineta que canta està tan nerviosa com ella per haver d’actuar a la seva pròpia funció. Però com es repeteixen una a l’altra: “Tot sortirà bé, tot sortirà bé”.
I sí, tot està bé en aquest llibre: la història recull un sentiment ben conegut ja pels infants i els tranquil.litza amb un paral.lelisme fantàstic que flueix i fusiona de forma excel.lent, de manera que la petita història és a l’alçada de la magnífica il.lustració que ens atrapa només obrir el llibre, amb imatges tan aconseguides com la de la nena aferrada a la cortina esperant el seu torn, una taca de vermell entre la fosca de rere l’escenari i la llum blanca de la sala que l’espera. Tot un encert de llum i ombres, com no pot ser d’altra manera en un espectacle, on el color i el blanc i negre, les imatges a tota plana o enquadrades, les panoràmiques i els plans de detall o les proporcions entre els personatges ens enlluernen amb la sensació de l’obra ben feta. Un concert d’imatges on gairebé podem sentir la música que s’escampa.

Teresa Colomer