Margarita Dolcevita és una obra de l’autor italià Stefano Benni, una figura de l’esquerra cultural militant, amic d’Italo Calvino o Dario Fo i que arriba amb la informació de 400.000 llibres venuts a Itàlia. La veu de la narradora i protagonista és el tret més distintiu del llibre. Ens parla una noieta de catorze anys, podríem dir que emparentada amb personatges com Mafalda o Matilda. Les seves reflexions sarcàstiques sobre l’entorn o el seu humor ple de referències culturals i jocs, tant lingüístics com de sentit, fins i tot embafarien, si aquesta veu no estigués immersa en una acció intrigant i vertiginosa, si no aixequés al seu voltant una sèrie de personatges parodiats amb tendresa o si no deixés un lloc important a la bellesa poètica. L’obra de Benni es proposa denunciar el consumisme, les relacions de poder, la depredació sense escrúpols del capitalisme, la destrucció del medi o les aparences de l’ideal banalitzat de família de la nostra societat. Són un munt de temes, realment, i encara fem curt. Però tots se superposen prou bé en un argument una mica caòtic, sense pretensions de versemblança, tot i que manté una progressió ordenada en el seu desenvolupament. I també es fusionen prou bé en el relat adolescent les diverses perspectives de gènere adoptades: la paròdia, l’humor estripat, el realisme màgic o la novel·la costumista d’adolescents. Un text poderós en la seva comicitat, la seva denúncia d’un fred horror modern, la desimboltura en la descripció de tot, fins i tot del sexe, el lirisme d’algunes escenes, amb personatges ambivalents i suggestius, com el noiet desequilibrat de qui s’enamora o el fantasma de la nena víctima de la guerra. Una experiència de lectura amb personalitat pròpia.

Teresa Colomer