Monky és una deliciosa i consistent història sense text. L’original holandès de 1986 va ser publicat aquí per Lumen només dos anys més tard. Les guardes ens ofereixen un tros de paisatge boscós i amable. Un camí, un estany, unes cases al fons i uns animalons corrent per allà. Quan acabem el llibre sabrem que hem viscut allà. Monky és el peluix d’un nen que va al bosc amb la seva mare i el perd enmig d’una pluja sobtada. Com passa a l’àlbum posterior, En Cèsar i l’Ernestina perden Gedeó, de Gabrielle Vincent, amb el qual té una bona retirada, el nen plorarà i el buscarà en va per allà on l’ha perdut. Però la moneta somrient ha iniciat una aventura que la durà de cau en cau fins que la troba, ben molla i espellifada, un venedor de joguines. Un cop refeta i posada a l’aparador, es retrobarà novament amb el seu petit propietari.

La història s’explica amb vinyetes, d’una a quatre per pàgina, tot seguint el ritme de la història. Som en una barreja d’identificació, afecte, tendresa, aventura i perill. D’una banda el món ple de confort infantil de la casa o la botiga, de l’altra l’ai al cor del periple desconegut pels indrets del bosc, plens de les ungles d’un corb o les dents esmolades d’un peix, una esgarrifança en contrast amb l’impertorbable somriure del maltractat peluix, potser un detall tan consolador com inquietant. Una història esplèndida per als petits i amb una il.lustració de les que agraden immediatament a tothom: clàssica i molt detallada, cinematogràfica en la seva seqüenciació, enfocaments i perspectives. Un gran llibre.

Teresa Colomer