Publicat per primera vegada el 1968, destaca per la seva formulació com a faula moderna per celebrar valors emergents en l’època, com el de la cooperació. El personatge principal, Nadarín, és un peix que sobresurt entre l’cardumen per ser negre, i no vermell com la resta, i també per no conformar-se amb el gregarisme imperant. Però, en contra del que passaria en una faula tradicional, aquesta diferència serà justament la qualitat més preuada, ja que és el que li permet cohesionar el grup i evitar que tots es converteixin en un bon mos dels peixos més grans. L’àlbum, de delicades i aquoses il lustracions, té una força expressiva que resulta sorprenent per l’economia dels mitjans emprats i per l’inici d’un estil que va fer forat en la producció posterior.

Brenda Bellorín