Ser o no ser una poma. “Aquesta és la qüestió!”, diria Hamlet. Amb un títol tant poderosament intertextual, aquest àlbum ens situa en un exercici d’anàlisi filosòfica sobre l’existència i la vida d’una fruita. Ho fa a partir d’una escena mundana, aparentment sense transcendència, protagonitzada per un nen que nota la presència d’una poma vermella plantada a la cantonada de la taula del menjador. D’entrada, assumeix que es tracta d’una poma, però a continuació qüestiona aquesta assumpció feta: “Però… i si no era una poma?”, es pregunta, amb un estil ben cartesià, com si s’hagués format a l’escola de Descartes. Des d’aquest angle de reflexió metafísica, el nen considera un conjunt de preguntes lògiques que el porten a preveure les possibilitats existencials de la poma; amb enunciats especulatius, entre la deducció i la invenció més imaginativa, que van explorant el sentit essencial del pobre fruit.

La síntesi del procés d’anàlisi es presenta de maneres visuals i esquemàtiques per anar mostrant el raonament d’aquest infant amb talent filosòfic. La hipòtesi que la poma sigui un objecte mecànic es presenta amb una il·lustració de pàgina sencera que, amb fletxes i conceptes clau que remeten als llibres de coneixements, en dissecciona els possibles dispositius. La hipòtesi que la poma hagi tingut moltes vides prèvies es mostra amb vinyetes de còmic a doble pàgina que en resumeixen el passat hilarant. La hipòtesi que la poma tingui sentiments es desplega en un esquema conceptual dibuixat que en recull les evidències objectives. L’ús enginyós d’aquests tres gèneres discursius, alhora visuals i esquemàtics, conflueix en una cruïlla narrativa única en la qual s’aconsegueix un equilibri excel·lent entre la profunditat del tema de fons i l’humor i gràcia del seu tractament. L’expressivitat de la il·lustració, amb un traç esquemàtic, juga amb el contrast entre els colors càlids i el vermell de la poma per donar relleu al pensament en estat pur.

Aquest llibre és, en definitiva, un exemple especial, magnífic, de ficció filosòfica en la literatura infantil. Celebrem, també, la publicació recent en castellà d’Atascado (Barbara Fiore, 2018), un àlbum que, en la mateixa línia, ens proposa explorar una situació quotidiana des del raonament d’un nen que, en quedar-se encallat quan intenta treure’s la roba per anar al bany, decideix considerar les maneres com podria sobreviure en l’hipotètic cas que es quedés encallat per sempre més. Desitgem poder gaudir, també en català i ben aviat, d’aquest humor filosòfic infantil tant exquisit.

Cristina Aliagas